President Associació Catalana de Municipis

Qui perd els orígens…

| Miquel Buch

Després d’algunes setmanes d’escriure sobre el tema que ens ha ocupat els últims mesos, el canvi a Catalunya -penso que l’ocasió ho requeria i a més a més, ho mereixia-, torno avui a escriure del que és la meva dèria, la meva ciutat, Premià de Mar.

I és que d’aquí poques hores me’n vaig, juntament amb alguns regidors i premianencs, a la Vila de Cehegín, a la Comunitat Murciana, on aquest cap de setmana formalitzen l’agermanament de Premià de Mar i Premià de Dalt. Aquest és el darrer pas del procés que vam iniciar per la Festa Major, en un ple extraordinari i solemne, que vàrem aprovar l’agermanament amb Calasparra i Cehegín. El mes de setembre, Calasparra va fer el mateix, i ara és el torn de Cehegín.

A Premià de Mar hi viuen prop de 500 persones nascudes en terres murcianes i Calasparra i Cehegín, són les viles d’origen, amb diferència, de molts premianencs. Ciutadans i ciutadanes que des de la dècada dels seixanta van deixar la seva terra, les seves famílies, tradicions, olors, paisatges… per arrelar-se a Catalunya, al Maresme, a Premià. Homes i dones que han contribuït a fer créixer el nostre poble i la seva identitat i que ara, després de dues o tres generacions i gràcies al caràcter propi dels catalans, que som la terra d’acollida per excel·lència, podem dir que són tant o més premianencs que jo mateix.

Ahir al vespre, a TV3 sentia la cançó d’en Raimon “Jo vinc d’un silenci”, i quan l’escoltava, vaig pensar que és ben cert que qui perd els orígens perd la identitat. Per això aquests actes d’agermanament tenen un sentit profund, més enllà del que el propi agermanament significa formalment. Volem enfortir els lligams culturals, esportius i socials amb aquestes dues viles murcianes perquè allà hi van néixer molts premianencs, perquè allà hi tenen els seus orígens, la família, els amics de la infantesa, i retrobar i reconèixer aquests orígens segur que ens farà ser més lliures.

La demografia que tenim a Premià de Mar em condueix a dir que és i ha estat sempre una ciutat d’acollida. Junts, els qui hi hem nascut, però també moltes generacions que han vingut d’arreu per incorporar-s’hi i arrelar-s’hi, hem forjat entre tots una vila cohesionada, integradora i hospitalària.

I segurament algú malinterpretarà voluntàriament o no aquesta forma de pensar i d’actuar que tinc. Però un dels objectius que em vaig marcar des del primer dia, és que si hi ha moments en què Premià potser batega a ritmes diferents, la meva tasca passa en primer lloc pel respecte i reconeixement de qualsevol ciutadà que ha decidit que Premià sigui el seu entorn. Per després poder comptar amb tothom a l’hora d’escriure les pàgines de la nostra història. Perquè el futur es construeix entre tots i només si ho fem junts, podrem dir que no venim del silenci.