President Associació Catalana de Municipis

“Mancomunitat i Prat de la Riba: hereus del seu municipalisme”

| Miquel Buch

Fa 100 anys, el 6 d’abril de 1914, després de més de dos segles sense cap institució que representés els catalans d’ençà del Decret de Nova Planta, es va viure una de les èpoques més transcendents de la història de Catalunya, la creació de la Mancomunitat de Catalunya. La primera institució catalana que tenia per objectiu modernitzar el poble català i establir les bases del nou catalanisme polític.

Construir un país modern amb l’objectiu bàsic i principal d’assegurar els serveis a tots els ciutadans visquessin on visquessin. Aquest era l’ideal del president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Gràcies a la voluntat i la constància d’establir aliances entre les diferents formacions polítiques, va aconseguir una unitat d’acció política des de la diversitat ideològica per reclamar al Govern central una demanda històrica: la federació de les diputacions, la primera base d’una veritable estructura d’Estat.

Tot i no disposar de totes les competències per a prestar els serveis bàsics, Enric Prat de la Riba creia que tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya havien de viure en igualtat de condicions indiferentment del seu lloc de residència. Aquesta obsessió el va portar a pensar que no hi podia haver ni un sol ajuntament que no disposés dels serveis de policia, escola, biblioteca, telèfon i carretera.

Calia implantar una institució feta per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Una institució que anés més enllà de la fiscalització i recaptació dels impostos als ciutadans. Catalunya necessitava un organisme que treballés per oferir una política educativa de qualitat; que equiparés la política social del país a l’alçada de països europeus més desenvolupats que Espanya, que Catalunya esdevingués un país culte i potent, i sobretot, que tots els ciutadans tinguessin bones comunicacions. Al llarg dels anys, la Mancomunitat va assolir la fita aconseguint que més de 200 pobles deixessin d’estar aïllats, es construïssin més de 400 quilòmetres de camins, que el telèfon arribés a gairebé 400 municipis i que es creés la Biblioteca de Catalunya.

Cent anys després, els alcaldes i alcaldesses som hereus del seu municipalisme. Tenim presents els objectius i reptes de Prat de la Riba. Som conscients que el seu llegat ha estat clau per establir les bases del que és actualment el món municipal i de les funcions que desenvolupa. Els ajuntaments són la porta d’entrada de la ciutadania a l’administració. Som els canalitzadors de les seves demandes i, per això, ens hem bolcat a donar resposta a les seves necessitats i inquietuds. Uns electes locals que amb recursos limitats fem front a tota mena d’inclemències per assegurar que els veïns i veïnes puguin viure i disposar de tots els serveis necessaris amb la qualitat que els pertoca. Aquesta és la nostra raó de ser. No volem defugir d’aquesta responsabilitat que ens han confiat els ciutadans a través de les urnes.

Alcaldes i alcaldesses tenim clar que no deixarem perdre el llegat de Prat de la Riba per les imposicions fetes des dels despatxos de la capital de l’Estat. Unes imposicions fetes amb l’objectiu de recentralitzar i laminar els serveis que tants anys han costat d’aconseguir als ciutadans. Si la unió del catalanisme polític entorn d’una única institució, com va ser la Mancomunitat, semblava una quimera fa 100 anys, ara no ens arronsarem davant una llei. Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya no volem demanar permís per prestar els serveis als ciutadans.

En el seu moment, Prat de la Riba tenia clar que treure competències i traspassar serveis que prestaven els ajuntaments a ple funcionament a l’Estat, només podria crear multitud de problemes. I que els servidors locals, els alcaldes i alcaldesses, eren qui millor coneixement tenien de les necessitats que la ciutadania reclamava.

Aquest valor afegit ens ha de fer veure que tenim un futur prometedor que ens ha de permetre seguir modernitzant pobles i ciutats. Els electes locals tenim l’objectiu de caminar plegats amb la ciutadania per assolir un millor benestar. Tal i com deia Prat de la Riba “tenir els ajuntaments és tenir també a Catalunya. Renovar la vida de les corporacions municipals, deslliurar-les de l’esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya”.

El món local és el futur

| Miquel Buch

Avui celebrem que fa 35 anys es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques. Un anys en què alcaldes i alcaldesses, amb humilitat i gran dedicació, han contribuït a modernitzar i dignificar els pobles i ciutats de Catalunya.

Al llarg d’aquestes tres dècades i mitja, sovint amb uns recursos migrats i amb moltes limitacions, hem bastit uns serveis públics que han ajudat i molt al desenvolupament dels nostres municipis. Pintors, paletes, fusters, forners, llauners i un llarg etcètera de persones que només han tingut un anhel: servir els seus veïns i veïnes. Amb dedicació, esforç i constància. Sí, també amb alguns errors, però majoritàriament amb molts encerts i, sovint, amb poc reconeixement social.

Els alcaldes hem estat en tot moment al peu del canó, defensant amb vehemència els interessos i les ambicions de la ciutadania. La seva dedicació ha permès desenvolupar i posar en valor una de les seves grans virtuts: la proximitat amb la ciutadania. Els batlles sabem de primera mà quines són les necessitats i els serveis que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. Sabem el què els preocupa, què necessiten i les millors polítiques que es poden aplicar per donar-hi resposta.

Han estat 35 anys en què hem lluitat aferrissadament per defensar allò que creiem que és just i necessari. En cap moment ens hem deixat intimidar per aquells que des d’un despatx s’han vist legitimats a imposar les seves lleis, sense comptar en cap moment, amb l’opinió i la visió d’aquells que coneixen el territori, que parlen i es preocupen pels problemes reals de la gent.

La humilitat, la constància i la vocació de servei a les persones han estat els trets característics dels alcaldes i alcaldesses. Al llarg d’aquests anys hem demostrat la nostra vàlua per gestionar els nostres recursos i oferir els millors serveis a la ciutadania. Les xifres ho avalen, més de 60% dels ciutadans que valoren els serveis socials que ofereixen els ajuntaments ho fa positivament. Som l’administració pública que millor ha gestionat els recursos econòmics, com ho demostren les últimes dades del dèficit públic estatal, essent l’única administració amb superàvit. Hem complert amb les nostres obligacions sense descuidar en cap moment els objectius i els pilars bàsics de l’estat del benestar.

El món local està vivint una de les etapes més fosques dels últims 35 anys amb l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una llei que posa en perill els serveis que els ajuntaments presten als ciutadans. Els alcaldes i alcaldesses ens neguem a demanar permís per prestar els serveis als ciutadans. No permetrem que es vulneri l’autonomia local que tant ens ha costat d’aconseguir i confiem en que el Tribunal Constitucional ens donarà la raó.

Els alcaldes i alcaldesses hem estat escollits democràticament pels ciutadans per gestionar els pobles i ciutats. No ens arronsarem davant d’aquells que volen imposar les seves lleis amb l’objectiu de claudicar amb els seus pensaments i no respecten ni tan sols l’autonomia i les competències bàsiques de la Generalitat de Catalunya.

A partir d’ara cal seguir treballant per construir el model de règim local català que volem. Un model que estigui creat a partir de les necessitats reals dels municipis. Sense interferències que ens limitin i ens posin traves als nostres anhels. El món local sap on vol anar i té el camí traçat. Volem una administració àgil, competent i amb el finançament que li pertoca. Després de 35 anys cal definir clarament quines són les regles. Els ciutadans ens ho demanen i els alcaldes i alcaldesses volem donar-hi resposta.

Els ajuntaments són la base de la democràcia, el puntal dels nostres municipis. I hem de mantenir aquest estatus i si cal enfortir-lo. Perquè aquest serà el millor homenatge a aquells ciutadans que es van posar al capdavant dels primers ajuntaments democràtics, sovint sense formació, però amb la convicció que el futur era municipal.