President Associació Catalana de Municipis

Una nova Llei de Restricció i Sotmetiment de l’Administració Local

| Miquel Buch

El 2014 estarà marcat per la discussió al nostre parlament de la Llei de Governs Locals de Catalunya, acompanyada d’una llei de finançament local, i que es contraposa amb la posada en funcionament d’una llei que modifica a fons la llei bàsica del món local. Aquesta nova llei, recentment aprovada, l’anomenen LRSAL, que en teoria vol dir Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, però que més aviat es podria anomenar com el títol d’aquest article Llei de Restricció i Sotmetiment de l’Administració Local.

És una llei de pràctica destrucció de la realitat municipal i, de passada, de bloqueig de les comunitats autònomes, a banda d’envaïr les nostres competències reconegudes al que va quedar de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, un cop passat el ribot del Tribunal Constitucional (TC). El que fa bàsicament aquesta llei és desposseir als municipis de la major part de les seves competències, sobretot als més petits; competències en matèria de sanitat, educació i serveis socials,  que passen a les diputacions, o bé a les comunitats autònomes, això sí, sense cap recurs econòmic addicional.

Els ajuntaments de menys de 5000 habitants només podran decidir ells sols sobre el servei del cementiri. Per als altres serveis bàsics dependran de què la Diputació proposi un sistema de gestió… que serà aprovat pel Ministre d’Hisenda. El senyor Montoro, des del seu despatx, decidirà com s’ha de fer la recollida d’escombraries de Sant Llorenç de la Muga. L’autonomia local quedarà abolida.

Les diputacions hauran d’assumir un munt de serveis municipals, intentant posar d’acord no se sap com als ajuntaments, i esperant que el Ministerio doni el vist-i-plau.  A la vegada, gran part dels serveis socials i tots els de sanitat i educació passaran a ser gestionats per la Generalitat, que els haurà d’assumir vulguis que no i els haurà de finançar al 100%, sense cap recurs addicional.

Tota la llei és com un malson, feta tan barroerament que seria inaplicable fins i tot si tothom hi estès d’acord… fins i tot es podria arribar a pensar que no hi ha intenció d’aplicar-la. O potser s’exigirà l’aplicació només a determinats municipis de segons quines regions “indisciplinades”…

Des de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ja fa temps que estem treballant amb els Alcaldes i Alcaldesses, i els Presidents d’entitats locals de Catalunya, en com ens podem defensar d’aquest atac a l’autonomia i a la democràcia municipals, i prenem la iniciativa de que els municipis portem aquesta llei al TC.

Proposarem també als diferents grups del Parlament de Catalunya esmenes al projecte de llei de Governs Locals de Catalunya, que redueixin al màxim l’impacte negatiu de la llei espanyola en les entitats locals catalanes.

Però només en el marc del dret a decidir hi ha la possibilitat de construir un nou marc legal que asseguri a Catalunya els estàndards europeus d’autonomia local i de democràcia local. Necessitem noves estructures d’estat també a escala local.

Per això des de l’ACM hem iniciat ja fa mesos la preparació d’un Congrés del Municipalisme Català que, comptant que l’exercici del dret a decidir permetrà construir una nova legalitat de les institucions locals, organitzi la reflexió col·lectiva dels polítics, experts i societat civil sobre la nova governança democràtica local de Catalunya. En aquest proper any s’han d’establir les bases del que han de ser els ajuntaments del futur. L’administració més propera al ciutadà i que coneix millor quines són les seves necessitats.

Article publicat a la revista Presència del 29 de desembre

Ara ens toca a nosaltres

| Miquel Buch

La Llei de Governs Locals catalana, que es troba en tràmit parlamentari, suposa una excel•lent oportunitat per redefinir el règim local que afecta a Catalunya. Ens cal una llei que clarifiqui i delimiti quines competències corresponen a cada administració pública. A més a més ens ha de servir per blindar l’afectació de les lleis espanyoles.. Aquesta llei té el compromís de la vicepresidenta de la Generalitat que anirà acompanyada d’una llei de finances locals. Amb aquest marc, tindrem clar qui fa què i qui ho paga.
Els alcaldes i alcaldesses necessitem tenir totes les eines necessàries per oferir els serveis amb la màxima qualitat i sense que el ciutadà vegi minvat el seu estat del benestar. En aquest marc, la llei no pot caure en l’error de pretendre ser només una solució a la crisi actual, sinó que ha de tenir altura de mires per projectar-se als anys futurs.
A diferència de la norma que intenta impulsar el Govern de l’Estat espanyol, que té com a únic objectiu recentralitzar i imposar les seves normes sense respectar les competències pròpies de Catalunya, el Departament de Governació de la Generalitat sempre s’ha mostrat partidari del diàleg. Això és una gran oportunitat per assolir un règim local català realment adaptat a les nostres necessitats.
L’actual projecte de llei el mirem amb l’esperança que en el tràmit parlamentari es pugui complementar per a respondre millor a les necessitats actuals i futures per al món local. És en aquest sentit que dipositem la confiança en el Parlament més municipalista de la història, ja que actualment està format pel 30% dels diputats que alhora són càrrecs electes locals. La seva proximitat i experiència ens han de permetre desenvolupar una llei que respongui a les necessitats del món local. Ells saben com ningú i viuen en primera persona les necessitats reals dels ciutadans.
Com us deia al principi, el complement d’aquesta llei serà quan tinguem la llei de finançaments locals. En aquest sentit des de l’ACM sempre hem seguit la visió de país de Prat de la Riba. A tall d’exemple, en el seu discurs d’investidura com a president de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 deia, “que no hi hagi ni un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva carretera”.