foto

Un acord necessari

| Miquel Buch

L’acord a què van arribar el 14 de gener el president de la Generalitat, Artur Mas, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, és un gran pas perquè els catalans i catalanes puguem decidir definitivament quin ha de ser el futur polític que volem.

Ens trobem en un moment crucial en què els ciutadans no entendrien, que després del gran esforç col·lectiu que hem fet, els líders polítics de les dues forces majoritàries del país no es posessin d’acord. Els alcaldes i alcaldesses, coneixedors dels anhels del país, sabem que en aquest procés tan trepidant no ens podem equivocar deixant de banda la veu del poble. Ara, més que mai, hem de donar resposta al clam majoritari del passat 9 de novembre de 2014.

Fins al moment, les estratègies i disputes polítiques no ens han deixat veure quin és l’objectiu prioritari que hem de perseguir en els propers mesos: la independència de Catalunya només la guanyarem si som capaços d’explicar bé i amb claredat les virtuts de ser un país independent a totes aquelles persones que no ho tenen clar o dubten. Hem d’aprofitar el temps per argumentar, convèncer i aclarir dubtes a tots aquells que creuen o diuen que aquest procés és una dèria passatgera d’alguns i d’un president que ha perdut el nord. No és així, som més de dos milions de persones que tenim clar que un nou país amb una nova manera de fer i de governar és possible. I el que és més important, tenim persones plenament capacitades per liderar el canvi.

Tenim per endavant un any de reptes en què hem de ser capaços de construir les estructures que ens permetin ser un país modern, potent i desenvolupat. Un país on puguem definir nosaltres mateixos les eines i els recursos per donar resposta a les necessitats reals dels ciutadans. Som plenament capaços de ser un país lliure i capdavanter i estem preparats per ser-ho.

Des del món local ens posem a disposició del país per treballar i fer possible que les estructures d’estat siguin una realitat el més aviat possible. Els electes locals ho tenim clar, farem el que estigui a les nostres mans per aconseguir fer aquest pas endavant. Perquè el futur passa per mirar endavant i posar-se a caminar. No és una opció. És una necessitat.