mobil 3

Massa injustícia

| Miquel Buch

La vida a vegades et colpeja amb força. Ho fa amb tal magnitud que arribes a no entendre res. I és quan sempre sorgeix la mateix pregunta: per què? Aquesta setmana hem estat al costat del dolor, de la mort, de famílies destrossades, de vides joves truncades sense sentit, de la impotència i, també, com no, de la por. Ho hem viscut per partida doble. Primer, el diumenge a casa nostra, a Freginals, on 13 noies –totes estudiants- moriren en un tràgic accident d’autobús. Dos dies més tard, ahir, la barbàrie del terrorisme sacsejava el cor d’Europa.

Ja sé que no es poden barrejar ambdós esdeveniments. El primer, fortuït. El segon, intencionat i malvat. Però parlo del sofriment. De vides truncades però també de la mateixa vida, del nostre destí sempre incert.

mobil 2Dilluns vaig participar del minut de silenci davant el rectorat de la Universitat de Barcelona. Va ser un acte de suport, de solidaritat. Hi vaig anar com a president de l’ACM, també com alcalde, però sobretot com a persona que comparteix els sentiments que ens envaïen a tots els presents. I com a pare.

 

crespoAvui, tots estem convocats a un minut de silenci davant dels nostres ajuntaments en un gest de repulsa d’aquest criminal atemptat a Brussel·les i de solidaritat amb les víctimes. També hauria de ser un acte de suport per a tots els cossos i forces de seguretat que lluiten cada dia contra aquesta lacra. Perquè estic segur que són més els atemptats que eviten que no els que ens colpegen.

Com a català i com a europeu, només us puc dir que ha estat una setmana de massa injustícia.