Alcalde de premià de mar

L’Amistat si!, malgrat les dificultats

| Miquel Buch

Quan vaig decidir entrar a l’Ajuntament, primer com a regidor i després com alcalde, ho vaig fer sabent que res no seria fàcil, que l’esforç, el compromís i les ganes de fer un bon servei havien de romandre intactes, tant si fes pujada com si fes baixada.

Dic això, perquè en les darreres tres setmanes hem hagut d’afrontar una situació complexa i inesperada. La situació econòmica general, la crisi per la que passen moltes empreses de molts sectors, però especialment el de la construcció, en ha afectat plenament. L’empresa adjudicatària de la segona fase de les obres del teatre de l’Amistat ha presentat concurs de creditors, el que abans es coneixia com una suspensió de pagaments. Administrativament això té uns efectes duríssims, en el sentit que, en condicions normals, això equival a una rescissió contractual i l’obra s’hauria d’aturar fins que el Jutjat Mercantil corresponent fes la liquidació del concurs. Estem parlant, pel cap baix, d’un any amb les obres aturades.

Han estat tres setmanes de pujada, de nervis i tensions, de moltes reunions i trucades fins altes hores de la nit per intentar trobar una solució, per intentar que les obres poguessin continuar i poder disposar del teatre que tants i tants esforços ha suposat per molts premianencs i premianenques.

No sempre és així, però en aquest cas la constància i la perseverància han donat els seus fruits. Fa 24 hores que hem arribat a un acord amb l’empresa adjudicatària perquè les obres no s’aturin, perquè es retirin i l’obra la puguin continuar els subcontractistes que ja hi estaven treballant. Per tant, tal com deia en el meu escrit en aquest bloc del dia 9 de juliol de 2010, les obres de l’Amistat s’acabaran! I s’acabaran bé, molt bé. Aviat, no tant com voldríem però aviat, podrem gaudir d’un gran equipament. Gran en tots els sentits, teatre, multifuncional acompanyat d’uns espais per a les entitats i els seus usuaris. I en bona part haurà estat gràcies a la implicació, insistència i ganes de millorar dels premianencs i premianenques, i a la constància i perseverància de tots per vèncer les dificultats.

Visites que alegren la setmana.

| Miquel Buch

perlalcalderAquesta setmana he rebut a l’Ajuntament una visita d’aquelles que te’n recordes durant molt de temps, potser fins i tot no les oblides. Una visita que t’obliga a mesurar contínuament el què expliques i com ho expliques, a emprar les justes paraules i a fer entendre el nostre paper a l’Ajuntament.

No venien a queixar-se, ni a vendre cap producte ni a oferir cap servei. Només venien per aprendre, per preguntar, per escoltar i per demanar-me algunes coses per la Vila, que pels seus ulls són les més importants.
Van preguntar per la nostra feina, pels parcs i les places, per la neteja dels carrers, pels aparcaments, per l’atur, per l’enllumenat, pels semàfors, pels passos de vianats, … i escoltaven amb els ulls com taronges el que els hi explicava.
Van dir el que pensaven, sense embuts, amb una sinceritat i innocència envejables, i amb una il.lusió per saber i per millorar, que com a alcalde m’enorgulleix i em fa mirar el futur de la ciutat amb més optimisme que mai.
Són premianencs i premianenques que omplen d’alegria les seves cases, les seves famílies, la ciutat. Són el futur de Premià. Si entre tots els hi aconseguim explicar i encomanar el sentit de pertinença i el sentit de ciutat, de respecte i estimació per l’entorn, per la història que ens ha fet com som i la voluntat de sumar esforços per créixer, individualment i col.lectivament, tindrem el futur assegurat.
Eren els alumnes de P-5 de l’Escola Sant Cristòfol. A tots, moltes gràcies per la visita i per haver pogut compartir amb vosaltres una estona tan i tan enriquidora.