Alcalde de premià de mar

Si canviem les normes, les canviem a fons

| Miquel Buch

En el món local, un dels temes que més ha sonat aquest estiu és la proposta feta pel president del govern de l’Estat sobre l’elecció directe dels alcaldes i alcaldesses. La fórmula proposada és que els candidats que obtinguin un 40% dels vots puguin ser elegits directament alcalde o alcaldessa. S’evitaria així, que altres formacions minoritàries puguin desbancar el candidat que ha aconseguit més vots. Un reforma en la manera d’escollir els representants polítics que no tindrà sentit si no la fem de dalt a baix.

La ciutadania ens demana a crits una reformulació en la manera d’escollir els representants polítics. La desafecció política que viu el país és prou important com perquè els polítics siguem capaços de trobar millors alternatives que facin que els ciutadans tornin a confiar en els polítics.
Aquesta situació de desafecció ens porta a haver de trobar solucions immediates i efectives. No podem permetre que la imatge que estan donant alguns polítics malmeti la gran feina que fan els alcaldes i alcaldesses. I és que l’Associació Catalana de Municipis té una enquesta on un 63% dels ciutadans prefereix que sigui el seu ajuntament qui presti els serveis socials al municipi. La proximitat amb el ciutadà ens permet copsar quins són els millors serveis que podem prestar en funció de les necessitats reals de la ciutadania.

Els veïns i veïnes ens reclamen que fem les coses ben fetes. Hem de reformular el sistema pel qual s’escullen els representants polítics, però ho hem de fer bé. No podem fer una proposta només per aconseguir que el partit del PP no perdi algunes de els ciutats importants de l’Estat com són València, Madrid o altres.

Aquesta proposta feta pel PP canvia totes les normes del joc. El 50+1 ja no val? Això vol dir que el dia 9 de novembre n’hi haurà prou amb el 40% de favorables al SI/SI per donar com a vàlid que els ciutadans de Catalunya volen formar un nou estat dins Europa? Si es canvien les normes del joc les hem de canviar a tots els efectes.

A l’ACM aquesta tardor tenim previst fer una convenció municipalista on definirem tots i cadascun d’aquests aspectes amb l’objectiu prioritari de tornar a recuperar la confiança perduda entre la ciutadania i polítics. Pels alcaldes i alcaldesses la prioritat és millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Aquest és el principal repte que perseguim, que no és cap altre que donar resposta a les demandes de la ciutadania. I podeu tenir per segur, que ho aconseguirem.

Quan els extrems es toquen

| Miquel Buch

En el darrer Ple de l’ajuntament de Premià de Mar del 24 de març es produí una fotografia insòlita com era la d’un regidor de Crida Premianenca-Poble Actiu aplaudint la intervenció d’un regidor del Partit Popular. De fet en les últimes dues sessions s’està produint una aliança estranya d’interessos i una coincidència creixent en el sentit de les votacions.

Les lleis de la física no ens permeten imaginar que els extrems més allunyats puguin coincidir. Però la utilització egoista de la política pot produir aquests efectes. En què coincideixen els extrems identificats com Partit Popular i Crida Premianenca a Premià de Mar? Deixant de banda que ambdues formacions polítiques estan formades per persones que tenen tots els drets i mereixen tots els respectes, fent un repàs de les propostes dels darrers 3 anys de mandat, crec que no hi ha res més que els relacioni.

Sóc dels que penso que la incoherència no és una bona manera de fer política. Crec que confon a la gent i en lloc de produir adhesions o simpatia vers qui actua així pot provocar més allunyament ciutadà.

Què ha provocat aquesta mena d’aliança entre aquests extrems? El Partit Popular de Premià, es troba en la solitud tant a Premià com a Catalunya; està fent una política qüestionada per amplis sectors econòmics i socials, amb una concepció de l’Espanya única que oblida i exclou als més febles i que, concretament, no escolta al clam del poble català per decidir el nostre futur.

Per altra banda, Crida Premianenca, que s’ha estrenat en l’àmbit municipal en aquest mandat, no va més enllà del discurs pseudoalternatiu d’insubmissió i desobediència, impossible d’aplicar en una administració pública pels greus perjudicis que podrien patir els ciutadans de Premià de Mar.

Quan va ser el punt culminat d’aquesta aliança? En el Ple que havia d’aprovar les modificacions que havien de permetre l’ajuntament fer inversions necessàries pel poble. Van votar en contra d’invertir en els projectes ja decidits el mes de novembre, entre d’altres, obres tant necessàries com per exemple:
• Asfaltat de carrers
• Millorar els serveis de la part més antiga del poble
• Millorar la seguretat i confortabilitat en espais esportius
• Millora del clavegueram
• Donar més seguretat a la sortida de l’estació de ferrocarril
• Realitzar una nau per a les brigades i un magatzem pel diferent material del municipi.

Però, quin era l’argument principal?: “No ens han deixat participar en el procés de decisió d’aquestes inversions”. Sorprèn aquest argument, quan tot just fa 4 mesos es va decidir, amb la participació i debat necessaris, el rumb marcat per a les necessitats de Premià. Propostes d’uns i altres van ser debatudes. L’equip de govern va agrair i acceptar moltíssimes de les propostes fetes des de l’oposició, i a dia d’avui algunes ja s’estan realitzant.

Així doncs, si el govern no ha canviat el rumb i la majoria de propostes d’altres grups municipals s’estan executant, la reflexió és una altra.

Dos grups tan oposats com Crida Premianenca i el Partit Popular són capaços d’aparcar les seves notables diferències per unir-se contra el govern i, en canvi, no són capaços d’aparcar les diferències amb el govern per acordar unes inversions necessàries pel poble.

En qui pensaven quan van prendre aquestes decisions?

En el poble o en els seus partits?

Si la majoria de propostes d’aquests partits per al pressupost van ser acceptades pel govern i estan contemplades per realitzar aquest any, quin és el motiu per negar-se ara?

El nostre municipi no necessita ser asfaltat? O que es vagin millorant els serveis (clavegueram, aigua, enllumenat públic…)? Se’n poden fer unes altres amb els condicionants dins de les lleis que des de Madrid imposen als Ajuntaments? O és que no tenien propostes alternatives?

Sospito que en realitat estaven pensant més en els seus interessos de partit que no pas en els interessos del poble.

Espero que això no sigui l’inici d’una campanya d’assetjament al govern municipal de Premià a qualsevol preu, buscant aliats anti naturals per crear crispació i confusió a Premià.

I per acabar, desitjo, que de la mateixa manera que Convergència i Unió i el PSC vam saber deixar de banda els interessos partidistes per treballar plegats pel bé del municipi i la seva gent, els partits de l’oposició entenguin, que els d’ara són temps d’entesa i d’agrupar esforços perquè les amenaces i riscs que tenim són molts.