Alcalde de premià de mar

El meu company de viatge

| Miquel Buch

Avui us parlaré de qui s’ha convertit en el meu company de viatge des de fa 17 anys. Un company inseparable, que no he escollit però que he hagut d’acceptar i amb qui he hagut d’aprendre a conviure: l’Esclerosi Múltiple.

Quan tenia 21 anys em van diagnosticar aquesta malaltia i de cop i volta em vaig trobar davant una situació totalment inesperada i desconeguda. Després del xoc inicial, de les pors i les inseguretats, sempre difícils de digerir però potser encara més a determinades edats, vaig decidir que me n’havia de sortir, que volia seguir essent el Miquel de sempre i que ho volia aconseguir tot sol. Aquest va ser, i ho segueix essent, el meu repte personal.

Durant tots aquests anys m’han acompanyat també la bona disposició, la comprensió, els consells i sobretot la qualitat humana del Dr.Cano de l’Hospital de Mataró. Gràcies a això i a la medicació –que ha evolucionat molt i estic convençut que continuarà evolucionant-, he pogut fer una vida totalment normal, igual que la de la resta de la gent. M’atreviria a dir que el meu dia a dia és pràcticament igual que el de qualsevol altra persona. Assumeixo les meves responsabilitats i visc les il·lusions i els maldecaps igual que tothom. I, com moltes altres persones, sempre he tingut els pares, la família i els amics al meu costat. M’he casat amb la dona que estimo i sóc pare de tres fills meravellosos. La Cesca, l’Oriol, en Biel i la Clara omplen com ningú el meu dia a dia.

Des de l’estiu del 1996, el meu company de viatge i jo hem anat sempre plegats a tot arreu. Tot i així, fins ara només les persones del meu cercle més íntim el coneixien, perquè jo he preferit que fos d’aquesta manera.

Més d’un us preguntareu com és que, de cop i volta, he decidit fer aquest pas i donar a conèixer la meva malaltia. No és un pas fàcil i reconec que en fer-lo encara em tremola la cama, però ha arribat un moment en què el cor m’ho ha demanat. A casa sempre hem col·laborat i seguit la Marató de TV3 i any rere any m’he emocionat en conèixer les xifres que demostren la solidaritat dels catalans. Però aquest any, quan vaig saber que la Marató es dedicava a les persones amb malalties neurodegeneratives, vaig notar una sacsejada que em va portar a fer aquest pas endavant.

Després de tots aquests anys de demostrar-me a mi mateix que puc tirar endavant com els demés, encara tinc molt presents els primers moments viscuts quan em van diagnosticar l’Esclerosi Múltiple. Crec que si donant a conèixer la meva experiència puc ajudar a tirar endavant a algú que hagi estat diagnosticat recentment o a algú proper, encara que només sigui una persona, ja em dono per satisfet.

Dissabte a les 9:30h TV3 emetrà una entrevista meva al programa Parlament on explico tot això. I la nit del diumenge, un cop finalitzi el programa de la Marató, el tornaran a repetir. Sóc conscient que a molta gent li sorprendrà conèixer la meva malaltia i després de tants anys a mi mateix també se’m fa una mica difícil. Però és un pas que faig convençut. Continuo essent el mateix Miquel de sempre i espero que tots em continueu veient així. El meu company de viatge segueix al meu costat i després de tots aquests anys, puc afirmar que ens portem prou bé.

La Marató

20131214-084522.jpg

Noves regles de joc

| Miquel Buch

Des de sempre, i més des que sóc alcalde, tinc molt present que no es pot avançar sense escoltar a la gent. Millorar dia rere dia, prendre les decisions encertades pel bé del poble o donar resposta als anhels dels ciutadans només s’aconsegueix si un és capaç d’escoltar, saber interpretar i saber executar les decisions preses amb aquesta escolta activa.

Penso que després de 30 anys de democràcia, els ciutadans hem entès que cal involucrar-se en allò que ens afecta. I per altra banda, els polítics, especialment els del món local, també som conscients que no es poden prendre les decisions des  de la tribuna, allunyats de les veus del carrer.. Cal, doncs, trobar els mecanismes perquè les demandes siguin adequadament vehiculades , sempre, sent conscients que l’alcalde i els regidors i regidores  han estat escollit per prendre decisions.

En aquest sentit, a Premià de Mar, des  que vaig ser escollit alcalde, he tingut molt clar que polítics i ciutadania hem de caminar plegats per fer progressar en tots els sentits el nostre poble. Aquest camí respecta les legítimes discrepàncies i la pluralitat d’opinions, però amb un denominador comú: Premià, la nostra ciutat que només podrà ser millor si la fem junts. Enguany, després de fer passos per a canviar la manera de fer política del nostre Ajuntament, fent diferents experiències participatives, fugint volgudament del despatx per “escoltar abans de prendre decisions, hem cregut que havíem de fer un pas més enllà. Fer un salt en aquesta nova relació que ens plantegem entre ciutadania i representants públics, un salt cap a una major qualitat democràtica.

Per això vam plantejar fer realitat unes noves regles de joc, un nou marc, on els premianencs i premianenques puguem sortir de les normatives feixugues i fatigants que burocratitzen qualsevol moviment ciutadà. Tenint molt clar que els regidors i regidores som escollits democràticament, per prendre decisions. Sabem que aquestes decisions  no sempre són compartides per tota la ciutadania, o  no sempre són les que ens agradaria prendre. Però hem de procurar, sempre que sigui possible, comptar amb el parer dels ciutadans que hi vulguin participar.

Preteníem, d’una banda, trencar  aquest mur que es troben, sovint, els ciutadans al moment de tractar amb l’administració. Volíem millorar i agilitar els canals, i a la vegada, obrir “portes i finestres” per ser un exemple en transparència.

D’altra banda, volíem que qualsevol ciutadà es sentís escoltat (si no se’n sentia prou).

Per això vam posar a disposició dels veïns i veïnes de Premià de Mar, el Reglament de Govern Obert i Participació. Reglament que va ser aprovat per unanimitat el mes de març d’enguany.

Una eina d’aquestes característiques significa una gran transformació a l’Ajuntament.  Aquest nou marc normatiu, és de gran abast, és donar la volta de 180º a maneres de fer i de concebre el que es fa a l’Ajuntament. I evidentment un canvi d’aquesta magnitud no és senzill ni pels treballadors públics, ni pels representants municipals.

Anem posant en marxa alguns dels canals previstos en aquest Reglament. Així, el Fòrum ciutadà de presentació dels pressupostos per a l’any 2014 que, a més, comptarà amb un espai per poder escoltar les aportacions i propostes que ens facin arribar els ciutadans.  I escoltar vol dir prendre nota, analitzar el seu contingut i la seva viabilitat i incorporar-les o desestimar-les, tot explicant els motius que ens porten a prendre aquesta decisió.

Altres concrecions són el nou espai al web municipal per als grups de l’oposició ,la publicació dels resultats econòmics i l’explicació de que estem fent amb els diners públics que gestionem: on s’inverteixen, amb quins percentatges, els proveïdors que treballen per l’Ajuntament…;  en breu tindrem a disposició la guia fàcil de la participació ciutadana de Premià de Mar… i espero que en el proper any tinguem un percentatge elevadíssim per no dir del tot desplegat el Reglament.

Ser transparents i comptar amb els veïns i veïnes a l’hora de prendre decisions és el nostre rumb i d’aquí no en volem sortir. Perquè estic del tot convençut que d’aquesta manera ajudarem a fer entre tots, un poble millor.