El castell d’en Marcel

| Miquel Buch

castell-sorra
Permeteu que utilitzi aquest primer article per fer quelcom que segurament no espereu de mi. Us explicaré una història.

En Marcel era un noi jove que una tarda d’estiu va decidir que construiria el castell de sorra més gran que mai ningú hagués fet. Per aquest gran repte, el nostre heroi només disposava d’un cubell i una pala, però tenia tota la determinació i energia del mon. Un cop arribat a la platja va senyalitzar l’espai que utilitzaria, va fer un repàs a les prediccions meteorològiques, va estudiar fil per randa tots i cadascun dels dibuixos que havia fet per tal de dur a terme el seu somni. Un cop fet tot això, en Marcel va començar a construir el seu castell, palada darrera palada, cubell darrera cubell. Tot d’un plegat va poder veure com un gran nombre de persones el miraven i miraven la seva obra. Ell aliè als que pensaven seguia amuntegant sorra, dibuixant portes, obrint ponts…. Era la seva obra, amb ella seria l’enveja de tothom. Al cap d’unes hores la gent que s’ho mirava anava marxant i en venia una altre, tots s’ho miraven sorpresos.

El castell d’en Marcel prenia forma, era de grans dimensions, es pot dir que harmoniós i amb una dosi important d’elegància. A l’acabar l’artista mirar la seva obra i no va quedar satisfet, li semblava freda, sense vida.

Tothom aviat marxat només un nen s’havia quedat a mirar-se l’obra. En Marcel li va preguntar “que et sembla aquest castell?”. “Home – li va dir aquell noi – aquest castell és obra teva, l’has dissenyat tu, l’has construït tu i finalment el destruiràs tu. A m no m’agrada, però ara ja esta fet, ja és igual el que pensi jo o tots els que t’han mirat”.

Em dic Miquel, tinc 34 anys estic casat i tinc dos fills. Des de fa dos anys sóc alcalde del meu poble, Premià de Mar. No us enganyaré he obert aquest web amb la voluntat de fer arribar les meves idees i propostes al nombre més gran de persones que pugui, però sobretot no vull ser en Marcel, vull construir el nou Premià de la mà de tots.

El perquè de “Junts Fem Premià”

| Miquel Buch

Fa força mesos, en el moment de decidir quin lema o eslògan faríem servir per la campanya electoral, després de debatre i dialogar entre l’equip, tots vam tenir clar que la paraula que més bé definia la nostra acció en els darrers anys, i l’acció que volem dur a terme en el futur, és JUNTS.

La col•lectivitat enfront de la individualitat. Tenim claríssim que el futur d’una vila es construeix amb implicació, amb valentia, amb l’assumpció de responsabilitats, cadascú la seva, sense dimissions, tenint clar que l’aportació de cadascú, per petita que sigui, serà una contribució decisiva per aixecar el llistó de l’autoexigència col•lectiva i per vèncer obstacles. Per això, junts hem de treballar, junts hem d’esforçar-nos, junts hem de debatre, junts hem de proposar, junts hem de decidir, junts hem d’il•lusionar-nos, junts hem d’imaginar, junts hem d’enorgullir-nos, i junts hem de sumar idees, empenta, talent i creativitat. JUNTS hem de fer Premià.

Però en aquest JUNTS, probablement hi hagi també una certa inspiració en un poema que potser m’heu sentit dir molts cops. Diu en Martí i Pol “el poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra petita veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres”.

El meu secret és que estic convençut que amb els compromisos que al llarg d’aquests dies hem anat presentant, amb el projecte de ciutat que entre tots hem anat dibuixant, amb la força que ens donarà treballar tots JUNTS, podrem continuar transformant i millorant la nostra vila i podrem continuar servint aquesta col•lectivitat que entre tots conformem. Tant de bo que aquest sigui un secret compartit, motor de força i voluntats comunes al servei de la nostra ciutat, PREMIÀ DE MAR.

Tornar amunt

 

Núvol de Tags

premià ciutat catalunya estat futur persones ajuntaments país ajuntament ciutadans gent voluntat situació projecte govern poble junts premianencs serveis volem sumar moment catalans temps després locals millor alcalde canvi vull
Derrers articles del blog

Paradoxes municipals
Quin és l’objectiu?
Una llei per al petit municipi
Una llei per al petit municipi
Sant Jordi: una rosa, un llibre i un sol ben radiant
SOM DECISIUS!!!!!
Edifici de vidre amb portes i finestres obertes
Les revolucions comencen des de les bases
Cal atacar-nos amb les banderes?
És moment de fer política en majúscula