Parlem de Convergència

| Miquel Buch

És d’inconscients, fins i tot d’irresponsables, negar que gairebé tres dècades després del restabliment de la democràcia no cal fer seriosos replantejaments. Principalment a les institucions, però també a l’entorn d’elles, com per exemple als partits.

Si algú s’entesta a negar-ho, només cal que escolti la gent i s’adonarà que no se senten representats per la -em reitero- democràcia representativa. Estan insatisfets i exigeixen canvis. I aviat.

Segur que hi ha tantes propostes com tipografies hi ha en el processador de text que estic utilitzant. Totes seran bones? No ho sabem. Haurem de fer un procés i determinar-ho. Quines seran possibles, quines s’ajustaran a la nostra manera de ser i de fer, i quines altres tindran objectius no tan nobles. Segur que hi ha una via catalana per fer-ho; no sempre ens hem de fixar en altres països, sabem que Catalunya és pionera i capdavantera en molts àmbits, siguem-ho també en regeneració democràtica. Podem fer-ho.

Recentment se’ns ha fet una proposta sobre com escollir el secretari general del partit en el que milito. A través d’un procés de primàries -d’altra banda un tipus de procés molt de moda avui-. Estic absolutament convençut que enguany tenim reptes molt més importants al davant que el d’escollir el secretari general de Convergència. Per una banda, perquè ja vam escollir democràticament una direcció fa tot just 2 anys, al Congrés que vam celebrar a Reus. Però sobretot, perquè aquest 2014, ens hem compromès amb la llibertat del nostre país, i tenim una responsabilitat molt important a la que hem de destinar totes les nostres energies. Només cal que seguim el lideratge ferm i convençut que exerceix el president Mas.

Convergència, que és un moviment de persones que farà 40 anys aquest 2014, és una peça clau, tot i que no única, en el progrés nacional i social de Catalunya i no podem de cap manera sotmetre’ns a una operació només cosmètica quan el què se’ns demana és un canvi autèntic, una altra manera de fer política. Els temps requereixen recomençar-ho tot des de la base, entenent que està en joc la credibilitat de les institucions, però, també, de tots els que ens han precedit en aquest noble objectiu de transformar la realitat: això és el que és per a mi la política. No defujo el debat de la democratització dels partits, i del meu en particular, però canviar la manera d’escollir el nostre secretari general és un titular interessant, sí, però no una transformació de res.

Em sorprèn que algú vulgui fer el joc als grups mediàtics, partits i institucions que han jugat brut per fer-nos abandonar el procés per fer que Catalunya esdevingui el proper estat d’Europa. I per fer-ho, han estat disposats a mentir, a llançar falses acusacions sobre persones innocents i fins i tot disposats a manipular una campanya electoral. No ho oblidem, si us plau. No ho posem fàcil als adversaris.
No voldria acabar sense recordar aquella frase d’en Kennedy…. No et preguntis que pot fer Amèrica per a tu, pregunta’t que pots fer tu per Amèrica. Com deia, segur que no totes les propostes són bones, però cal impulsar noves mesures. A Premià de Mar hem treballat el Reglament de Govern Obert i Participació Ciutadana. Reglament, que penso que és innovador i sé que serveix de consulta per a molts ajuntaments d’arreu de l’Estat, fins i tot d’alguna Comunitat Autònoma. Reglament fruit d’un compromís i de força anys de feina, per enfortir la qualitat democràtica de la nostra vila. A l’ajuntament que tinc la sort de liderar, volem ser una administració amb les parets de vidre i amb les portes i les finestres ben obertes. Perquè hi entri l’aire, i corrin les idees que entre tots hem de fer créixer. Aquest és l’esperit amb el que treballo des que sóc regidor de Premià de Mar, i és amb el mateix esperit que afronto cada dia la meva militància dins la nostra organització política.

SÍ que hem de canviar moltes coses. SÍ que hem de ser millors. I SÍ que fóra bo que tots estiguem a l’alçada de les nostres responsabilitats.

 

El món local és el futur

| Miquel Buch

Avui celebrem que fa 35 anys es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques. Un anys en què alcaldes i alcaldesses, amb humilitat i gran dedicació, han contribuït a modernitzar i dignificar els pobles i ciutats de Catalunya.

Al llarg d’aquestes tres dècades i mitja, sovint amb uns recursos migrats i amb moltes limitacions, hem bastit uns serveis públics que han ajudat i molt al desenvolupament dels nostres municipis. Pintors, paletes, fusters, forners, llauners i un llarg etcètera de persones que només han tingut un anhel: servir els seus veïns i veïnes. Amb dedicació, esforç i constància. Sí, també amb alguns errors, però majoritàriament amb molts encerts i, sovint, amb poc reconeixement social.

Els alcaldes hem estat en tot moment al peu del canó, defensant amb vehemència els interessos i les ambicions de la ciutadania. La seva dedicació ha permès desenvolupar i posar en valor una de les seves grans virtuts: la proximitat amb la ciutadania. Els batlles sabem de primera mà quines són les necessitats i els serveis que poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes. Sabem el què els preocupa, què necessiten i les millors polítiques que es poden aplicar per donar-hi resposta.

Han estat 35 anys en què hem lluitat aferrissadament per defensar allò que creiem que és just i necessari. En cap moment ens hem deixat intimidar per aquells que des d’un despatx s’han vist legitimats a imposar les seves lleis, sense comptar en cap moment, amb l’opinió i la visió d’aquells que coneixen el territori, que parlen i es preocupen pels problemes reals de la gent.

La humilitat, la constància i la vocació de servei a les persones han estat els trets característics dels alcaldes i alcaldesses. Al llarg d’aquests anys hem demostrat la nostra vàlua per gestionar els nostres recursos i oferir els millors serveis a la ciutadania. Les xifres ho avalen, més de 60% dels ciutadans que valoren els serveis socials que ofereixen els ajuntaments ho fa positivament. Som l’administració pública que millor ha gestionat els recursos econòmics, com ho demostren les últimes dades del dèficit públic estatal, essent l’única administració amb superàvit. Hem complert amb les nostres obligacions sense descuidar en cap moment els objectius i els pilars bàsics de l’estat del benestar.

El món local està vivint una de les etapes més fosques dels últims 35 anys amb l’aprovació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una llei que posa en perill els serveis que els ajuntaments presten als ciutadans. Els alcaldes i alcaldesses ens neguem a demanar permís per prestar els serveis als ciutadans. No permetrem que es vulneri l’autonomia local que tant ens ha costat d’aconseguir i confiem en que el Tribunal Constitucional ens donarà la raó.

Els alcaldes i alcaldesses hem estat escollits democràticament pels ciutadans per gestionar els pobles i ciutats. No ens arronsarem davant d’aquells que volen imposar les seves lleis amb l’objectiu de claudicar amb els seus pensaments i no respecten ni tan sols l’autonomia i les competències bàsiques de la Generalitat de Catalunya.

A partir d’ara cal seguir treballant per construir el model de règim local català que volem. Un model que estigui creat a partir de les necessitats reals dels municipis. Sense interferències que ens limitin i ens posin traves als nostres anhels. El món local sap on vol anar i té el camí traçat. Volem una administració àgil, competent i amb el finançament que li pertoca. Després de 35 anys cal definir clarament quines són les regles. Els ciutadans ens ho demanen i els alcaldes i alcaldesses volem donar-hi resposta.

Els ajuntaments són la base de la democràcia, el puntal dels nostres municipis. I hem de mantenir aquest estatus i si cal enfortir-lo. Perquè aquest serà el millor homenatge a aquells ciutadans que es van posar al capdavant dels primers ajuntaments democràtics, sovint sense formació, però amb la convicció que el futur era municipal.