Demanar permís per prestar serveis a la ciutadania?

| Miquel Buch

Dilluns s’acaba el termini per presentar el recurs d’Inconstitucionalitat a la llei de Racionalización Sostenibilidad de las Administraciones Locales (LRSAL). Aquesta és una llei retrògrada, recentralitzadora, que vulnera l’autonomia local i el principi de subsidiarietat consagrat a la Carta Europea.

És una llei que ha nascut de la difamació del Govern de l’Estat en contra dels Ajuntaments a qui acusa de ser els malbaratadors, i que quan es llegeixen els articles redactats, defineixen un atac directe a la ciutadania. Sobretot a les persones que més pateixen i que més necessiten tenir una administració al “costat de casa”, que els intenti ajudar a fer front als problemes econòmics i socials que pateixen.

El “gobierno”, sense cap mirament, ha imposat un canvi de sistema. Un canvi ideològic, cuinat en els despatxos Ministerials, que projecte un nou model que ens transportarà a agreujar més les diferències socials i separarà la societat en ciutadans de primera i segona.

És per aquest motiu, que ahir, després de setmanes d’intensa feina als Ajuntaments, en defensa dels veïns i veïnes que representem, vam iniciar el tràmit de presentar un recurs d’inconstitucionalitat a l’LRSAL. 2.302 municipis de tot l’Estat que representen 16,5 milions d’habitants hem decidit fer front a aquesta Llei.

Tot i que aquesta iniciativa porta l’empremta catalana, (que és on més ajuntaments s’hi han sumat i és l’Ajuntament de Barcelona qui, amb un exercici de solidaritat amb la resta de pobles i ciutats catalanes, lidera el procés) la xifra de 2.302 ajuntaments a tot l’Estat Espanyol és prou important. Tants municipis de tots els colors polítics, de diferents indrets, de mar i de muntanya, petits i grans han d’obligar a asseure al “ministeri” i pensar qui és el que va en direcció contrària.

Si més no, davant d’una iniciativa tan contundent i inèdita, els hauria de fer aturar el rellotge, reflexionar i sobretot replantejar aquesta Llei, abans que el Tribunal Constitucional els hi tombi.

Mentrestant, els alcaldes i alcaldesses tenim clar que després de 35 anys d’ajuntaments democràtics i de ser l’administració amb millors resultats econòmics, no pot ser que les persones que hem estat escollides democràticament perquè siguem els humils representants de pobles i ciutats, hàgim de demanar permís per prestar serveis bàsics a la nostra ciutadania.

Ara és el moment alcaldes i alcaldesses

| Miquel Buch

El món local està vivint uns moments d’incertesa amb l’aplicació de la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) que ha aprovat el Govern de l’Estat. Una llei que ataca directament els serveis que els ens locals prestem a la ciutadania, tal com ha quedat palès en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que aprecia en aquesta norma fins un total de 24 aspectes que vulneren no només l’Estatut i la Carta Europea d’Autonomia Local, sinó també la “sacrosanta” Constitució espanyola.
Els alcaldes i alcaldesses de Catalunya tenim clar que la nostra prioritat és treballar per oferir els millors serveis als ciutadans i ciutadanes. Els ajuntaments som l’administració pública que més ha fet per servir amb qualitat els nostres veïns. Ha complert amb les seves obligacions i ha fet bé els deures. Per exemple, el nostre endeutament és insignificant si ho comparem amb la resta d’administracions públiques i hem tancat els pressupostos del 2013 amb un lleuger superàvit. Per tant, qui primer s’ha de reformar és l’administració de l’Estat que acumula un 72% de deute.

La reforma local de l’Estat suposa un atac i una vulneració flagrant a l’autonomia local. Limita i redueix considerablement les competències, contradient així el que propugna l’Estatut. LRSAL determina que els ajuntaments de menys de 5.000 habitants (738) -el 77,93%- només podran gestionar els cementiris mentre que els ajuntaments que no superin els 20.000 habitants (883) -el 93%- només gestionaran serveis com ara la recollida i tractament de residus; l’abastament d’aigua potable a domicili; la neteja viària; l’accés a nuclis de població; l’enllumenat públic; la pavimentació de vies urbanes i el tractament d’aigües residuals. I el que és pitjor, fixa un ‘cost efectiu’ de la prestació d’aquests serveis, sota amenaça de traspassar-los a les diputacions.

En els darrers 3 anys, els ajuntaments hem invertit cada any més de 2.000 milions d’euros en pilars de l’Estat del Benestar com serveis socials, escoles bressol i plans d’ocupació, i 200 milions d’euros en polítiques de promoció econòmica. Ho hem dut a terme perquè la societat ens ho reclamava i perquè la proximitat ens ha permès conèixer de primera mà quines són les necessitats i les preocupacions de la ciutadania.
El que planteja el govern del PP és una perversitat social que allunya de tots els municipis competències tant importants com l’educació, sanitat o l’atenció social. Una llei que atempta directament contra les persones.
Quan vàrem ser escollits com a electes vam adquirir el compromís amb la ciutadania de servir-los i, sobretot, ser útils. Ara és el moment en què els alcaldes i alcaldesses de Catalunya no defallim. Amb honestedat i humilitat però amb radicalitat, hem de dir NO a aquesta reforma que ens vol imposar l’Estat.

Ara és el moment de dir ben alt que nosaltres hem fet bé la feina. Ara és el moment de no arronsar-nos i reclamar que volem uns serveis de qualitat per als nostres ciutadans i ciutadanes. Hem d’explicar a la ciutadania que els serveis que fins ara oferim els ajuntaments estan veritablement en risc.

Cal que tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya que vulguin continuar prestant serveis de qualitat per a la seva ciutadania aprovin al seu ple municipal interposar el conflicte en defensa de l’autonomia local de LRSAL per tal de portar aquesta llei al Tribunal Constitucional i poder tombar-la. Un procediment que requereix la implicació total dels municipis catalans en els pròxims dies.
Nosaltres volem millorar, reduir estructures i canviar les coses. Tenim molt clar com ho volem i com ho hem de fer. I que Madrid tingui en compte que, com deia Prat de la Riba: “Aquest és el nostre ideal. I quan un ideal és no pas una llista, un qüestionari acadèmic, sinó un sentiment i una voluntat, i un entusiasme popular, creieu, senyors diputats, que, per alta que sigui la idealitat, la realitat és ben a la vora”.