Ara que fa dos anys

| Miquel Buch

No és la primera vegada que parlo del teatre l’Amistat en aquest espai. Recordo, el juny del 2010 i el febrer del 2011 que compartia amb vosaltres certes preocupacions per les dificultats i problemes que, com sabeu, durant l’execució de l’obra, van sorgir. Finalment, però, superats tots els obstacles, ara fa dos anys que l’equipament va reobrir les portes i la ciutat va poder disposar d’un teatre en condicions, un punt de trobada d’entitats i un centre emblemàtic per tots els premianencs i premianenques.

Però el fet de recordar aquesta efemèride no és perquè sí. El fet destacable, per mi, no és l’obra que es va fer, ni la inauguració, ni la inversió que es va finançar amb aportacions de moltes administracions i sense que el pressupost de l’ajuntament se’n ressentís.  Per mi -i per això avui m’ha vingut de gust recordar-ho- és el com, és el camí, és l’esperit de moltes i moltes persones, és la tossuderia, és l’enginy, és el consens (polític i social), és defensar el que creus, és la justícia.

M’atreviria a anomenar-ho “l’esperit de l’amistat”. Implicació de moltes persones i de l’entitat. Col·laboració i ganes de millorar. Neguits compartits. Suma d’esforços. Constància i perseverança de tots per vèncer les dificultats.

I el resultat tots el coneixeu. Dos anys d’activitats de tot tipus, de teatre, de música, de dansa, de cinema, per la gent gran, per la gent jove, pels infants. Un gran equipament amb una gran utilització. I el que és més important, un exemple de com podem créixer si tots plegats ens hi posem.

Una nova Llei de Restricció i Sotmetiment de l’Administració Local

| Miquel Buch

El 2014 estarà marcat per la discussió al nostre parlament de la Llei de Governs Locals de Catalunya, acompanyada d’una llei de finançament local, i que es contraposa amb la posada en funcionament d’una llei que modifica a fons la llei bàsica del món local. Aquesta nova llei, recentment aprovada, l’anomenen LRSAL, que en teoria vol dir Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, però que més aviat es podria anomenar com el títol d’aquest article Llei de Restricció i Sotmetiment de l’Administració Local.

És una llei de pràctica destrucció de la realitat municipal i, de passada, de bloqueig de les comunitats autònomes, a banda d’envaïr les nostres competències reconegudes al que va quedar de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, un cop passat el ribot del Tribunal Constitucional (TC). El que fa bàsicament aquesta llei és desposseir als municipis de la major part de les seves competències, sobretot als més petits; competències en matèria de sanitat, educació i serveis socials,  que passen a les diputacions, o bé a les comunitats autònomes, això sí, sense cap recurs econòmic addicional.

Els ajuntaments de menys de 5000 habitants només podran decidir ells sols sobre el servei del cementiri. Per als altres serveis bàsics dependran de què la Diputació proposi un sistema de gestió… que serà aprovat pel Ministre d’Hisenda. El senyor Montoro, des del seu despatx, decidirà com s’ha de fer la recollida d’escombraries de Sant Llorenç de la Muga. L’autonomia local quedarà abolida.

Les diputacions hauran d’assumir un munt de serveis municipals, intentant posar d’acord no se sap com als ajuntaments, i esperant que el Ministerio doni el vist-i-plau.  A la vegada, gran part dels serveis socials i tots els de sanitat i educació passaran a ser gestionats per la Generalitat, que els haurà d’assumir vulguis que no i els haurà de finançar al 100%, sense cap recurs addicional.

Tota la llei és com un malson, feta tan barroerament que seria inaplicable fins i tot si tothom hi estès d’acord… fins i tot es podria arribar a pensar que no hi ha intenció d’aplicar-la. O potser s’exigirà l’aplicació només a determinats municipis de segons quines regions “indisciplinades”…

Des de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ja fa temps que estem treballant amb els Alcaldes i Alcaldesses, i els Presidents d’entitats locals de Catalunya, en com ens podem defensar d’aquest atac a l’autonomia i a la democràcia municipals, i prenem la iniciativa de que els municipis portem aquesta llei al TC.

Proposarem també als diferents grups del Parlament de Catalunya esmenes al projecte de llei de Governs Locals de Catalunya, que redueixin al màxim l’impacte negatiu de la llei espanyola en les entitats locals catalanes.

Però només en el marc del dret a decidir hi ha la possibilitat de construir un nou marc legal que asseguri a Catalunya els estàndards europeus d’autonomia local i de democràcia local. Necessitem noves estructures d’estat també a escala local.

Per això des de l’ACM hem iniciat ja fa mesos la preparació d’un Congrés del Municipalisme Català que, comptant que l’exercici del dret a decidir permetrà construir una nova legalitat de les institucions locals, organitzi la reflexió col·lectiva dels polítics, experts i societat civil sobre la nova governança democràtica local de Catalunya. En aquest proper any s’han d’establir les bases del que han de ser els ajuntaments del futur. L’administració més propera al ciutadà i que coneix millor quines són les seves necessitats.

Article publicat a la revista Presència del 29 de desembre